al·lènic
| al·lènica

adj
Química

Dit de tots els composts orgànics amb dos enllaços dobles cumulats.

Tal com va preveure Van't Hoff el 1875, i es confirmà experimentalment seixanta anys més tard, els composts al·lènics poden presentar ‘isomeria òptica’ malgrat no tenir carbonis asimètrics; llur asimetria prové de la rigidesa que imposa la restricció de rotació a l’entorn dels dos enllaços dobles.