Pot estar mediada per la Immunoglobulina E (IgE) o per altres mecanismes immunològics. Cal diferenciar les al·lèrgies alimentàries de les reaccions adverses als aliments d’origen no tòxic i on tampoc intervé el sistema immunològic, tradicionalment denominades intoleràncies als aliments, i que actualment s’anomenen reaccions d’hipersensibilitat als aliments no al·lèrgiques. Estan descrits més de 70 al·lergògens alimentaris, però el 75% de les reaccions són degudes a un nombre limitat d’aliments (ous, llet, peix, fruites seques, marisc i fruites, bàsicament). Els símptomes d’al·lèrgia alimentària habitualment comencen de forma immediata després de la ingestió de l’aliment, i poden ser cutanis, gastrointestinals, respiratoris o cardiovasculars, essent alguns dels més habituals la urticària, els èczemes, la congestió nasal, la picor a la boca i la gola, l’asma, el dolor abdominal, la diarrea, les nàusees, els vòmits o la dificultat per a deglutir. El diagnòstic es basa en la història clínica, els tests cutanis, les analítiques sanguínies de determinació d’IgE específica i les proves d’exposició o provocació. És essencial elaborar una anamnesi detallada amb relació a la presència d’antecedents familiars i personals, el consum d’aliments en el moment del diagnòstic, el temps transcorregut entre la ingestió i l’aparició dels símptomes, el tipus de símptomes, etc, que s’ha de completar amb una exploració física detallada. Les proves cutànies es basen en la demostració o no de sensibilització mediada per IgE, encara que la prova diagnòstica de referència és la prova de provocació oral, a doble cec i controlada amb placebo (exclusió total dels aliments sospitosos durant uns dies, observació de l’evolució del pacient i, en cas de clara millora dels símptomes, administració de l’aliment sospitós, en un medi hospitalari preparat amb mesures de reanimació).
f
Patologia humana