allò

m

Psicologia

Segons la psicoanàlisi, estrat o instància de la vida psíquica, que es troba en una relació integrativa, estructural amb els altres dos estrats, el jo i el superjò, els quals s’han diferenciat progressivament de l’allò en el curs del desenvolupament de l’individu.

També anomenat id, correspon al pol pulsional de la personalitat i comprèn el món innat, inconscient dels instints. En el seu àmbit regeix el principi del plaer i el procés primari; les tendències antagòniques coexisteixen sense sotmetre's a una jerarquia. És el lloc de reserva de la libido i de l’instint de destrucció i la font pulsional que caracteritza els objectes i el propi jo. Tot el món tendencial de l’allò és expressat mentalment per la fantasia. L’allò tendeix a la descàrrega de la tensió instintiva; aquesta és la base del permanent conflicte o transacció amb les exigències de la realitat i de la instància repressora o superjò.