Bé que segons els llocs i les èpoques hom n’ha emprat de diverses menes, la més perfeccionada i modernament més corrent consta, fonamentalment, d’una xarxa disposada més o menys de manera perpendicular a la línia de costa, i per tant travessera a les línies de migració, anomenada cua, que comunica, a través d’una obertura (la boca), amb un seguit de compartiments rectangulars o quadrangulars (les cambres), el darrer dels quals, anomenat cop, és proveït de fons. Els peixos, desviats per la cua, fan cap, a través de la boca, a les cambres. Els pescadors, aleshores, sovint mitjançant una xarxa auxiliar, els empenyen vers el cop (operació anomenada fer la xavigueta), l’entrada al qual, dita porta, és tancada mitjançant una altra xarxa, quan els peixos són dins. Després, hom procedeix a llevar el cop i a treure'n els peixos, si cal amb l’ajut de ganxos. Per tal d’evitar que els peixos desviats per la cua no entrin per la boca, hom para a l’extrem de les cambres una peça de xarxa, calada en semicercle, anomenada revolt. Segons quina sigui la disposició de l’almadrava hom captura els peixos en arribar la migració o bé al seu retorn. Les xarxes de l’almadrava, generalment d’espart (cua, cambres i revolt) i cànem (cop), són disposades verticalment: un rast de suradors la sosté per la part superior i un de pesos manté la part inferior arran de fons. Això vol dir que barren completament el pas als peixos, i que l’amplada de la xarxa en cada punt varia segons la configuració del fons. Tot plegat queda fixat per àncores i resta calat en la majoria dels casos durant molt de temps (primavera i estiu, o tardor i hivern), mentre duren les migracions. Un conjunt de barques atenen les diverses necessitats de l’almadrava. Les almadraves, calades en les badies o embocadures de rius, sempre en les proximitats de la costa per tal d’evitar les grans profunditats, tenen, no obstant això, unes dimensions molt notables. La cua sol tenir entre 1 000 i 1 500 m de llargada, i les cambres entre 200 i 300 m de costat. L’amplada de les xarxes varia segons la profunditat; sol oscil·lar entre els 5 i els 60 m. Les àncores solen pesar entre 500 i 1 000 kg. L’amplada de la malla és d’uns 30-50 cm i fins i tot més a la cua, cambres i revolt, i d’uns 5 a 8 cm en el cop; hom aconsegueix amb aquests passos de no engavanyar la captura dels peixos grossos amb la pesca de peix petit. Tanmateix altres menes d’almadraves més simples han gaudit, o gaudeixen encara, d’una certa importància, com l'almadrava de vista, o la moruna. Als Països Catalans hi hagué diverses almadraves: Roses (Alt Empordà), Vilassar de Mar (Maresme), el cap del Terme, de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), l’olla de Benicàssim (Plana Alta) i a l’illa Plana (Alacant). Actualment, cap no és parada.
f
Pesca