L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara: la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit. La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps. Ací es troba l'estany d’Almenara, conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica; tenen una longitud de 300, 275 i 125 m. La costa és baixa i arenosa: s’hi troba el barri de Mar o Casablanca. La zona muntanyosa és coberta de pins i de brolla de romaní, de ginesta i d’argelaga, i a la zona pantanosa, abunden els joncars. El regadiu ocupa aproximadament la meitat del terme: els principals conreus són els tarongers, l’arròs, bé que aquest retrocedeix actualment a causa de la dessecació de la zona pantanosa i és substituït per altres conreus de regadiu, sobretot tarongers; la resta del regadiu és plantat d’hortalisses i de llegums. El secà ocupa 500 ha a la zona alta: la major part, garrofers, pràcticament abandonats. La propietat és molt repartida, bé que hi ha alguns arrendataris i parcers. La indústria és principalment derivada de l’agricultura: conserves, almàsseres i, sobretot, magatzems de taronja, entre els quals un dels primers del País Valencià, especialitzat en l’exportació a l’estranger. La població gairebé ha triplicat des de mitjan segle XIX. L’augment més important fou a partir del segle XX: des del 1900 ha triplicat. Aquest augment és gràcies a l’ampliació del regadiu, al conreu d’arròs a les zones pantanoses i, darrerament, a la substitució de l’arròs per conreus més rendibles. L’aigua de regatge prové, en part, de la font de Quart, de Quart de les Valls, al Camp de Morvedre, i, en part, de fonts locals o d’aigua del subsol. La vila (4.759 h agl [2006], almenarencs; 23 m alt.) és situada al peu del puig del Castell (damuny el qual es conserven les restes de l’antic castell d’Almenara), entre la zona pantanosa i la més elevada. Població d’origen islàmic, fou donada el 1236 per l’antic governador de València Abū Sa'īd, en convertir-se al cristianisme, al bisbe d’Albarrasí, però no fou conquerida per Jaume I sinó després d’un setge i repoblada amb cristians. L’any 1447 esdevingué cap d’un comtat (comtat d’Almenara). El 1521, els agermanats foren derrotats a Almenara pel duc de Sogorb (batalla d’Almenara). Fortificada al segle XVI, les muralles formaven dos rectangles concèntrics. Els carrers formen una quadrícula. A partir del segle XVIII es formaren foramurs el raval del Vall i el raval de València, per on passava la carretera de Barcelona a València. Entre el 1721 i el 1738 fou construïda l’actual església parroquial, en substitució de l’antiga del 1528. Té estació del ferrocarril de Barcelona a València i prop del poble hi passa l’autopista. Prop de l’estany d’Almenara, sobre un turó, es troba l’anomenat temple de Venus, falsa identificació donada al segle XIX a les ruïnes d’un conjunt sepulcral romà, d’on procedeixen diverses inscripcions funeràries.
