Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic. A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada. El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat ( consejo del almirantazgo ) a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina. Desaparegué definitivament al final del s XIX. Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central i la junta superior de l’armada. La seva missió judicial és duta a terme pel consell superior de justícia militar. A la Gran Bretanya, és un organisme format per personal de la marina de guerra i personal civil, presidit pel primer Sea lord (‘Lord del Mar’), element no militar. Al s XVIII ja feia temps que la marina anglesa es trobava a mans del lord High Admiral , que n'era l’autoritat suprema. Les noves estructures polítiques democràtiques d’aquell país portaren a constituir un consell de l’almirallat, però el 1964 fou absorbit pel consell de defensa i el 1967 fou suprimit el càrrec de ministre de la marina. A França, és un tribunal agregat al parlament de París i que rep les causes dels nou almirallats particulars que li estan supeditats. De l’almirallat de França havia depès, entre d’altres, l’almirallat de Cotlliure (1691-1791). El 1824 fou creat al ministeri de marina un consell de l’almirallat, consultiu, que esdevingué el 1889 el consell superior de la marina.
m
Història
Transports