Entre els israelites l’almoina tenia una significació àmplia: qualsevol mena d’ajuda donada a un necessitat i qualsevol prova de misericòrdia de Jahvè envers el seu poble. En forma d’ajuda material és recomanada d’una manera notable al llibre de Tobit. Pel cristianisme és una acció normal i una conseqüència lògica del manament de l’amor fraternal. Tot i amb això, hom comença a considerar-la com un exponent de situacions socials injustes que cal que siguin substituïdes per les justes que la facin innecessària. Després de la reforma disciplinària sobre l’abstinència i el dejuni, hom mana als fidels de fer almoina en substitució de les mortificacions tradicionals. L’almoina és practicada normalment en l’hinduisme i el budisme. A l’islam, l’Alcorà prescriu l’almoina ( zakāt ) com a obligatòria per a tot musulmà. Consisteix en un impost que grava els productes agrícoles, ramaders i del comerç, sense tenir en compte els béns immobles. Modernament, aquesta única legislació tributària canònica ha estat substituïda per d’altres de tipus occidental, bé que els fidels segueixen practicant-la amb finalitats de beneficència i de culte.
f
Religió