Almudena Grandes Hernández

(Madrid, 7 de maig de 1960 — Madrid, 27 de novembre de 2021)

Novel·lista castellana.

Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial. Es donà a conèixer com a narradora amb la novel·la eròtica Las edades de Lulú (1989), premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial. A continuació publicà les novel·les Te llamaré Viernes (1991) i Malena es un nombre de tango (1994), i el recull de contes Modelos de mujer (1996). Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana (1998), Los aires difíciles (2002), Castillos de cartón (2004), El corazón helado (2007, premi José Manuel Lara 2008) i Los besos en el pan (2015).

L’any 2010 inicià el cicle novel·lístic Episodios de una guerra interminable amb la publicació de Inés y la alegría, amb la qual guanyà els premis de la Crítica de Madrid, Sor Juana Inés de la Cruz de la fira internacional del llibre de Guadalajara i el Premio Iberoamericano de novela Elena Poniatowska. A aquest títol seguiren les novel·les El lector de Julio Verne (2012), Las tres bodas de Manolita (2014), Los pacientes del doctor García (2017), per la qual rebé el Premio Nacional de narrativa 2018 i el Premio Jean-Monnet de Literatura Europea 2020, i La madre de Frankenstein (2020).