El terme és parcialment ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia reial del Xúquer (que passa pel terme veí de Benifaió), de fonts (especialment de la font del Vicari, utilitzada ja al segle XVIII) i del subsol; produeix arròs, taronges i hortalisses. La instal·lació de la fàbrica d’automòbils Ford (1974) dins el terme modificà profundament l’estructura econòmica i demogràfica del municipi, amb la pèrdua de gran part de les millors terres de conreu, l’augment considerable de la població, la conversió en treballadors industrials de gran part d’una població tradicionalment agrícola i l’augment dels nivells de renda.
La vila (7.829 h agl [2006], almussafenys; 11 m alt.), situada al llarg de la carretera de Xàtiva a Silla, antic camí ral, a un quilòmetre de la vila de Benifaió (de la qual depenia eclesiàsticament els primers segles després de la conquesta cristiana), havia estat en època islàmica un grup d’alqueries amb una torre on eren cobrats els drets de portatge de la ciutat de València. Després de la conquesta, el 1238, Jaume I donà algunes d’aquestes alqueries a montpellerins. El 1251 fou atorgada carta de poblament a fur de València per Navarra Alberó. La jurisdicció passà el 1351 al monestir de Valldigna. El 1672 el terme fou separat del de Benifaió.
A l’extrem septentrional del terme, prop de l’Albufera, a l’entroncament de la carretera de Silla a Xàtiva amb la de València a Gandia, es troba l’antic hostal anomenat la venta de Ferrer.