Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya (1640-41), d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília (1644-47). Conreà la poesia ( Donaires del Parnaso , 1624) i el teatre, però excel·lí en el conte, a la manera de les novelle italianes ( Noches de placer , 1631; Los alivios de Casandra , 1640), i en la novel·la llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme: Las harpías de Madrid (1631), La niña de los embustes (1632), El bachiller Trapaza (1637) i, sobretot, La Garduña de Sevilla (1642).