Anà a Itàlia on emprengué una vida militar sovint interrompuda per altercats i fugides. Es dedicà al cors contra els turcs al servei de l’orde de Malta. El 1608 es féu ermità al Moncayo, però fou acusat de dirigir la sublevació morisca i detingut. A Nàpols contribuí al salvament de diversos pobles amenaçats per una erupció del Vesuvi (1630). Conegué Lope de Vega, que li dedicà la comèdia El rey sin reino. Escriví un Discurso de mi vida que restà inèdit fins el 1900.