alou

m
Dret

Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.

Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre. Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu. Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de suposar tinguts en alou i no en feu. A Tortosa, però, segons el seu codi consuetudinari, hom considerava que els béns immobles pertanyents als ciutadans i habitants de la ciutat eren tinguts com a lliures i en franc alou, excepte els posseïts en emfiteusi o parceria. El mot alou ha caigut en desús en la tecnologia jurídica moderna. Resta, però, a Mallorca i la recull la compilació del dret civil balear de l’any 1961 amb un sentit completament contrari al de l’antic dret català, aplicant-se a la propietat escindida en domini directe i domini útil de caràcter emfitèutic.