Situació i presentació
El terme d’Alpens, el més septentrional de la comarca del Lluçanès, és punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès. Limita al N i l’E amb les Llosses (Ripollès), al SE amb Sora (Osona), al S amb Sant Agustí de Lluçanès (Osona) i Lluçà (Lluçanès) i a l’W amb Borredà (Berguedà).
El territori, format durant el Terciari, és força muntanyós, assenyalant la proximitat de les contrades prepirinenques; és limitat al NW per la serra que va de Puigcornador (1.228 m) a Santa Margarida de Vinyoles (1.208 m), que el separa del Ripollès. Aquestes terres elevades tenen grans desnivells a causa dels cursos d’aigua que les travessen i les erosionen. En aquesta zona es troben les capçaleres de la riera de Lluçanès, la riera Gavarresa i la riera de Sora.
Alpens és dins el domini de la vegetació eurosiberiana, tot i que al sector septentrional del terme potencialment s’hi faria la fageda (Fagion sylvaticae), a la resta del territori hi hauria un predomini del bosc de pi roig.
El terme comprèn el poble d’Alpens, cap de municipi, l’antiga parròquia de Sant Pere de Serrallonga, i diversos masos antics esparsos. Travessa el terme en direcció SE-NW la carretera local de Borredà a Sant Quirze de Besora, la qual uneix el poble amb Sant Agustí de Lluçanès i la C-26 entre Ripoll i Berga, ja dins el terme de Borredà.
El nom, escrit en antics documents Pinnos Pintos i Pens, sembla derivat de penna o penya, concretament de la roca de Pena, propera a la població.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (alpensins) es remunten al final del segle XVI quan el terme tenia 15 famílies. Fins al començament del segle XVII la població augmentà considerablement, i el 1638 ja eren 64 les cases edificades al nucli. La causa principal d’aquest creixement fou la indústria menestral de la parairia. Aquesta tendència expansiva es confirmà, i el 1860 s’assoliren els 834 h, però durant tota la segona meitat del segle XIX i fins a la dècada de 1920 la població anà davallant considerablement i arribà a 400 persones. Tot i que el 1930 hi hagué una petita revifalla, des d’aleshores la població patí una davallada que s’aturà al final dels anys noranta. Així, es passà de 249 h el 1991 a 278 h el 2001. L’any 2005 hi havia 288 h i el 2022 es mantenia en una xifra similar, 281 h.
L’agricultura i la ramaderia són activitats importants dins el conjunt econòmic del municipi, sobretot si tenim en compte que Alpens és un poble de muntanya. Es conreen sobretot productes de secà, i en destaquen els cereals (ordi, melca). L’oferta ramadera ha crescut d’acord amb el sector industrial, que ha tingut cert desenvolupament al municipi. Cal destacar el bestiar porcí i el boví.
Les activitats menestrals es constaten d’antic. Ja abans del 1638 hi havia una confraria gremial de paraires i teixidors, sota el patronatge de sant Cristòfol, amb altar propi a l’església parroquial.
Al llarg de la segona meitat del segle XX s’establí al poble una fàbrica de teixits de cotó que tancà el 1957, i que després de tornar a obrir al principi dels anys seixanta, plegà definitivament. Posteriorment, la indústria tèxtil tornà a tenir presència al municipi, juntament amb el sector de l’alimentació (sobretot la fabricació d’embotits) i de la fusta.
El poble celebra mercat setmanal el diumenge i també s’hi fa, des de temps immemorial, una fira pel maig, anomenada ara Fira del Jovent i dedicada al comerç i als serveis.
El poble d’Alpens
Aspecte de la plaça on es troba la casa de la vila d’Alpens
© Fototeca.cat
El poble d’Alpens (855 m) començà a ésser ben conegut a la fi del segle XVI, gràcies a l’arxiu parroquial que es conserva a l’Arxiu Episcopal de Vic. És un nucli amb aspecte de poble de muntanya, situat al peu de la serra de Santa Margarida de Vinyoles, tot just a la capçalera de la riera Gavarresa. Als segles XVII i XVIII adquirí l’actual traçat de carrerons estrets, amb cases de pedra de bonics portals i finestres amb llindes amb les dates d’edificació i els noms dels constructors. És remarcable l’harmoniosa plaça allargada, amb edificis de pedra uniformes, on es troba la casa de la vila.
L’església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc neoclàssic, molt modificat. Reedificada el 1708, cremada durant la primera guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45, guarda l’altar major i algun altar lateral del segle XVI, i la capella Fonda o del Santíssim és del 1846. El campanar és dels segles XV-XVI i hom en renovà la balustrada al segle XVIII.
Alpens celebra la seva festa major en honor de sant Cosme i sant Damià, al setembre, amb la tradicional dansa alpensina, gegants, correfoc i el ball de diables i carlins, creat el 1986. El dimarts de Carnestoltes s’organitza una arrossada popular al Casino. Des del 1990 organitza una popular cursa atlètica de muntanya anomenada Cursa de les Tres Comarques (Osona, Berguedà i Ripollès).
Altres indrets del terme
Sant Pere de Serrallonga, al NW del terme, dalt un serrat, prop del mas Serrallonga, fou una parròquia rural, esmentada ja el 938 i el 982 amb el nom de Vilallonga, que pertanyia a Ripoll. Sufragània d’Alpens des del segle XIV, és un petit edifici preromànic amb un santuari de planta gairebé quadrada i un arc triomfal molt rebaixat. Guarda dues imatges barroques de Sant Pere i Santa Maria del segle XVIII.
La capella romànica de Sant Pau del Colomer, abans Sant Pau de Terrades, és coneguda des del 1190 dins la demarcació de l’antiga vila rural de Terrades, avui reemplaçada pel gran mas del Colomer, al sud-est del terme. És un edifici que ha sofert diferents transformacions el 1757, el 1887, i ja dins el segle XX, el 1947, i el qual conserva íntegra la nau i l’absis romànics del segle XII. L’absis fou decorat el 1947 amb pintures de Pau Macià i Pons.
Entre les importants masies del terme cal destacar el mas del Garell, amb la capella de Sant Joan, feta el 1717, el mas del Colomer, transformat com a casa residencial, els masos dels Plans, Pallarès, Petge, la Llena, Cardanyons, Serrallonga i Comià, tots ells supervivents de masos anteriors al segle XIV, molts dels quals consten de grans casals renovats al segle XVIII.
Resten escasses ruïnes, no lluny del mas Pedresnegres, d’un casal o fortalesa anomenat Freixenet, conegut des del 1109 amb el cavaller Bernat, els senyors del qual foren castlans de Sora i d’Orís, llinatge que s’extingí al segle XV.
Sobresurt també al terme la roca de Pena, indret de gran bellesa natural, situat a mitja hora del nucli prop de Can Torrents, i element singular de roca viva amb aspecte de mur, possiblement fruit de l’erosió natural de la pedra.
La història
Tot el terme pertanyia a la demarcació del castell de la Guàrdia de Ripoll, prop del santuari de Santa Margarida de Vinyoles, dins el terme de les Llosses, i era format per les parròquies de Santa Maria d’Alpens i de Sant Pere de Serrallonga. La notícia més antiga és del 1074, any que el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos. El monestir, ja de bon principi el senyor alodial més important del terme, n’esdevingué senyor total quan l’abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció de tot el terme del castell de la Guàrdia amb les seves nou parròquies, el qual fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll.
Davant la casa núm. 2 del carrer del Garell morí, el 9 de juliol de 1873, el brigadier Josep Cabrinetty, fill de Palma, en un enfrontament entre les tropes governamentals que comandava i les carlines del general Savalls. Sembla que morí d’un tret al clatell disparat des del campanar de l’església de Santa Maria, però, a causa de la indisciplina que hi havia en les tropes republicanes, corregué la notícia que havia estat mort pels seus mateixos soldats. Els carlins guanyaren aquí l’anomenada batalla d’Alpens, i el pretendent Carles VII feu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d’Alpens.
Adscrit a la comarca d’Osona, el 25 de juliol de 2015 Alpens participà en una consulta per decidir la constitució o no de la nova comarca del Lluçanès i si el municipi volia formar-hi part. Amb una participació del 70%, guanyà el vot afirmatiu amb el 51,4% de vots, amb només set vots de diferència. Finalment, el maig del 2023, el Parlament de Catalunya aprovà la constitució de la comarca independent del Lluçanès, formada per Alpens i vuit municipis més pertanyents a Osona i el Bages.