Alps Neozelandesos

Alps Meridionals, Southern Alps (en)

Vista d’un sector dels Alps Meridionals

© Corel / Fototeca.cat

Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.

Culmina al pic de Cook (3.760 m), el més alt del país. Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental. És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats: la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana. Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3.000 m. Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura en blocs del massís. Actualment hi ha terratrèmols periòdics, vulcanisme actiu a l’Illa del Nord i nombrosos desplaçaments recents observats en les falles antigues. Entre els volcans més importants, hi ha el de Tarawera, prop del llac de Rotorua, que entrà en activitat l’any 1886.