Fou cedit per França a Alemanya en la pau de Frankfurt (maig del 1871), que posà fi a la guerra Francoprussiana, i pertangué a l’imperi alemany fins el 1918, que tornà a França. El territori comprenia una gran majoria de població de llengua germànica, llevat de la zona de Metz, de parla francesa. Les seves dues parts constitutives no havien tingut mai una història comuna. Fou erigit en Reichsland (‘territori de l’imperi alemany’), que depenia directament del Reich però sense constituir un estat federat. La regió rebé una organització semblant a la de les províncies prussianes. A les primeres eleccions després de l’annexió resultaren elegits només elements hostils a la incorporació, principalment catòlics. Un moviment anomenat autonomista, en canvi, es fixà com a programa d’obtenir per a l’Alsàcia-Lorena l’estatut d’estat federat d’Alemaya. Després de diverses alternatives institucionals (institució d’un govern territorial responsable el 1879) i electorals (fundació de l’Elsass-Lothringen Landespartei el 1903), el territori obtingué la institució d’una dieta bicameral i tres vots al Bundesrat el 1911. La victòria aliada del 1918 sorprengué Alsàcia-Lorena en una etapa d’incompleta assimilació a Alemanya a causa de perllongats equívocs i conflictes de tot aquest període. La reincorporació a França comportà, malgrat els sentiments favorables de la majoria de la població, dificultats pel contrast entre el sentiment d’autonomia que s’havia desenvolupat i el centralisme francès que la succeí. Després de l’armistici francoalemany del 1940, el govern nazi seguí, malgrat la condició establerta de la intangibilitat del territori francès, una política d’incorporació a Alemanya (entre d’altres, servei militar obligatori el 1942), amb mesures de germanització i deportacions d’elements no assimilables.