És anomenat també de bobina mòbil . Consta essencialment de dues parts: una de fixa, anomenada motor , i una de mòbil que és la que produeix el so. El motor és constituït fonamentalment per un imant permanent i tres peces metàl·liques, la columna polar o pern, l’anell polar i la placa. L’imant pot ésser ceràmic (Ferroxdure) o bé metàl·lic (Alnico). El flux d’aquest imant es concentra a l’entreferro, anell circular que queda entre el pern i l’anell polar. Dins l’entreferro queda perfectament centrada la bobina mòbil, solidària amb la membrana, i hom assegura que quedi ben centrada mitjançant el centrador i la suspensió exterior. Tot aquest conjunt és aguantat per la carcassa, on hi ha els terminals d’entrada de corrent cap a la bobina mòbil. Suspensió, membrana, centrador i bobina constitueixen el conjunt mòbil de l’altaveu. La suspensió exterior pot ésser feta del mateix material que la membrana o bé, en el cas d’altaveus superiors, per un material més elàstic; goma, neoprè, etc. La membrana sol ésser feta de fibra de cel·lulosa o bé de cotó, emmotllada per procediments similars als de la fabricació de paper. Alguns altaveus d’aguts utilitzen, en lloc de la membrana tradicional, una cúpula hemisfèrica que pot ésser de roba tractada, paper, alumini, etc, amb la qual cosa hom aconsegueix una massa mòbil més reduïda, i per tant més facilitat per a reproduir les notes altes i una millor dispersió del so. La bobina mòbil és constituïda per un suport cilíndric de paper o bé d’alumni, on hi ha enrotllades dues o quatre capes de fil de coure, que formen una bobina de més o menys alçada segons el desplaçament previst de l’altaveu. El centrador és una peça emmotllada de roba baquelitzada en forma d’acordió que permet que l’altaveu es pugui desplaçar només en el sentit perpendicular a la bobina mòbil, i així la bobina es manté centrada dins l’entreferro.
m
Electroacústica