altaveu electroestàtic

m

Electroacústica

Altaveu basat en l’efecte dinàmic produït sobre una placa polaritzada sotmesa a l’acció d’un camp electroestàtic.

És constituït per un diafragma molt lleuger, generalment de polièster, col·locat entre dos elèctrodes acústicament transparents. Aquest diafragma és polaritzat amb relació als dos elèctrodes, que creen un potent camp electroestàtic. El senyal provinent de l’amplificador s’aplica a aquests elèctrodes mitjançant un transformador, amb la qual cosa es produeixen unes variacions de polarització que forcen el diafragma a desplaçar-se i així es produeix el so.