altaveu electromagnètic

m
Electroacústica

Altaveu basat en l’acció dinàmica produïda sobre una placa de material ferromagnètic per un camp magnètic variable.

És anomenat també de ferro mòbil . Consta d’un imant permanent que, en absència de senyal, fa circular un flux magnètic a través de la placa, i amb això la placa s’acosta a l’imant tant com li ho permet la deformació elàstica de les seves suspensions. Aquestes s’uneixen a l’imant de manera que no passi flux magnètic pel camí suspensions-carcassa. El corrent altern procedent de l’amplificador circula per les bobines de manera que el flux magnètic creat per elles és sumat o restat al produït per l’imant permanent, segons la polaritat del corrent. Així, la placa avança o retrocedeix segons que disminueixi o augmenti el flux magnètic total.