altaveu iònic

m
Electroacústica

Altaveu basat en el fet que els gasos ionitzats es poden comportar com un diafragma si se’ls modula mitjançant un camp elèctric.

Per aconseguir ionitzar l’aire és sotmès a una tensió contínua molt elevada, de l’ordre dels 15 000 V. Un cop ionitzat se li superposa un campt elèctric modulat pel senyal que es vol reproduir; amb això hom aconsegueix de moure aquest aire, el qual produeix el so. Atès que com en el cas de l’altaveu piezoelèctric el moviment és molt petit, només s’utilitza per a reproduir les freqüències altes; pel fet que la massa que es posa en moviment és molt petita, hom aconsegueix una reproducció molt bona dels transitoris.