El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic (disgregació) com d’ordre químic. (En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid). L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques (estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc.) i de factors externs (clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals i la matèria orgànica en putrefacció, etc.). La influència del clima és essencial: les zones tropicals humides són les més agressives, a causa de la temperatura constantment elevada i de les precipitacions, abundoses, que mantenen una presència d’ions H+ lliures en el subsol unes sis vegades més elevada que en els climes temperats, on els agents d’alteració són nombrosos, però actuen feblement. En els climes desèrtics l’alteració química és mínima, a causa de la manca de precipitacions i de la sequedat de l’aire. L’alteració de les roques exerceix un paper fonamental en els processos de formació de sòls.
f
Geologia