alternança

f
Lingüística i sociolingüística

Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.

Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques (llatí, eo/ivi ) i més generalment en consonàntiques i vocàliques; aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament (per exemple: llatí, věnit/vēnit; català, canto/canta; fugi/fugí ).