alternança

f
Agronomia

Divisió o repartiment dels terrenys d’una explotació en tantes parts equivalents com anys previstos per a la successió de conreus escollida com a més convenient.

La pràctica de l’alternança és observada des de molt antic (Virgili, en els seves obres, parla de la necessitat d’alternar els conreus per a descans de la terra). Columel·la fixà normes a seguir per a l’obtenció de bons resultats. De Gasparin basa els avantatges d’una alternança en això: millor treball del sòl; lluita més eficaç contra les males herbes intercalant científicament gruarets i plantes d’entrecavada; lluita contra els flagells; millor aprofitament de la fertilitat del sòl combinant conreus exhauridors, exigents i millorants; equilibri de produccions; utilització racional de mà d’obra i maquinària, i diversificació de conreus com a regla de seguretat. Hom atén, doncs, aspectes agronòmics, econòmics i socials.