Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles. Hom hi distingeix tres regions. La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana al·luvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza (600 m) les costes atlàntica i mediterrània; les ciutats més importants són Fes i Meknès. La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen (el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg); allunyat de la mar, les pluges són dèbils i la vegetació presenta un caràcter estèpic; la població és berber, nòmada i seminòmada; a la sortida de les valls de l’Atles hi ha nombroses ciutats d’oasis, la principal de les quals és Marràqueix; la indústria és molt florent i de caràcter artesà, especialitzada en teixits i brodats, cuirs i ornaments d’or. Finalment, hi ha la plana costanera, estesa des de Rabat fins a Mogador, que s’enfila suaument fins a 250 m, al peu del planell, i que és considerada el graner del Marroc.