altura

f

Fonètica i fonologia

Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to, la successió del qual, en el conjunt de cada emissió fònica, determina la corba melòdica.

En determinades llengües, anomenades per això tonals (com el xinès), presenta una capacitat distintiva referida a la síl·laba. En moltes d’altres, com ara el català, el to o altura musical opera només a nivell de preposició dins els tipus generals de cadència, anticadència i suspensió: avui vindrà / avui vindrà?