En les relacions mestre-alumne, aquest pot ésser considerat com un subjecte més o menys passiu o com l’agent més o menys actiu de la pròpia formació, segons el tipus d’educació que hom li doni. Per a la classificació d’alumnes en graus escolars hom té en compte diversos criteris: l’edat cronològica, l’edat pedagògica (segons els coneixements mesurats per proves objectives), l’edat psicològica (segons el desenvolupament mental apreciat per tests i el grau d’adaptació social); les concepcions més modernes de l’educació defensen que és millor no classificar els alumnes (tot i tenir en compte aquestes dades) sinó que s’ha de procurar que tots tinguin un tronc comú d’educació. Respecte al nombre d’alumnes per mestre, durant molt de temps hom ha pensat que la millor manera d’agrupar els escolars per a un bon aprenentatge era la de formar grups de 25 a 35 alumnes de nivell intel·lectual i instructiu al més semblant possible. La recerca del criteri ideal per a la constitució dels agrupaments dels alumnes ha donat lloc a opinions diferents, des dels vells esquemes de l’ensenyament massiu, on els problemes particulars de l’alumne no poden ésser atesos ni resolts, fins a l’educació individualitzada, on cada alumne segueix dins del grup un procés d’aprenentatge propi. La composició d’un grup varia en funció del propòsit de les activitats que hagin d’ésser desenvolupades. Així, els alumnes poden ésser agrupats en equips de treball (de 3 a 6 alumnes), en grups mitjans (de 15 a 30 alumnes) o en grups grans (de 50 a 120 alumnes).
f
m
Educació