Alvar Aalto

(Kuortane, Vaasa, 3 de febrer de 1898 — Hèlsinki, 11 de maig de 1976)

El Finlandia Hall a Hèlsinki (1971), d’Alvar Aalto

© Fototeca.cat

Arquitecte finlandès.

Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Hèlsinki i obrí un taller a Jyväskylä, Keski-Suomi. El 1925 es casà amb la també arquitecte Aino Marsio, amb qui col·laborà intensament. Pertany a la denominada tercera generació d’arquitectes moderns, nascuda en el clima del funcionalisme i que intenta d’independitzar-se dels seus dogmes. Sense teoritzar, aportà nous elements, una major modèstia (pavelló de Finlàndia a l’exposició de París, 1936), més tecnologia (biblioteca de Viipuri, 1927-35), més atenció a la vida de l’home (sanatori de Paimio, Turku ja Pori, 1932), més compte en els detalls, preocupació pels processos de la producció industrial i clara consciència de l’espai intern. La seva arquitectura blanca, anomenada així pel color exterior de les seves obres, durà fins al 1939. En aquest període, a més de les obres abans esmentades, figuren l’edifici de la Societat d’Agricultura, a Turku (1928-30), la seva casa a Hèlsinki (1935-39), la vil·la Mairea (1938-39), importants edificis industrials i el complex industrial i d’habitatge de Sunila (1936-39). Després del 1945, en el període anomenat roig per l’ús abundós del maó, Aalto treballà intensament en la reconstrucció del país. Grans obres d’urbanisme a Rovaniemi, Lapònia (1944-45), a Imatra, Kymi (1947-53) i el pla regional de Lapònia (1950-57). Obres d’aquest període són l’edifici per a dormitori al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge, EUA (1949), la casa de la ciutat de Säynätsalo, Keski-Suomi (1950-52), el centre de cultura de Hèlsinki (1955-58), l’estadi d’Otaniemi (1954). L’any 1953 inicià un segon període blanc representat per la seva casa de camp a Muuratsalo i per la Maison Carrée, prop de París (1956-58), obra feta en col·laboració amb la seva segona muller, Elsa Mäkiniemi. Entre les seves darreres obres destaquen edificis a Berlín, Alborg, Bremen i Hèlsinki. Són famosos els seus mobles, que utilitzen la fusta segons procediments molt industrialitzats, els seus llums i els seus objectes de vidre i porcellana.