Fill de Ponç I i de Maria Girón; succeí el seu germà Ermengol IX. El seu nom era Roderic. Arribà a Catalunya el 1253 i restà sota curadoria de Jaume de Cervera. El mateix any es casà amb Constança, filla de Pere de Montcada i besneta de Pere I de Catalunya; posteriorment, Àlvar al·legà la invalidesa d’aquest matrimoni i es casà (1256) amb Cecília, germana de Roger IV, comte de Foix, que obtingué del d’Urgell l’exempció del domini feudal sobre el vescomtat de Castellbò. Constança recorregué a la jurisdicció eclesiàstica; també ho feu Cecília, i es constituïren dos tribunals que dictaren sentències contradictòries.
Àlvar no obeí les convocatòries de Jaume I a seguir-lo en la lluita contra al-Azraq (1258). L’any següent, el rei li exigí les potestats dels castells de Balaguer i d’Agramunt, però Àlvar no les hi retornà en el termini permès. Al mateix temps, Pere de Montcada, amb d’altres, envaí el comtat d’Urgell i s’apoderà de Ponts. Ramon Folc IV, vescomte de Cardona, prestà suport al seu cunyat Àlvar; reunits a Castelló de Farfanya amb llurs feudataris, es deseixiren del sobirà. La guerra durà pocs mesos; la pau definitiva fou signada el 10 de maig de 1260. Prosseguí el plet entre les dues esposes del comte; el 1267, el cardenal de Palestrina proclamà la legitimitat del primer matrimoni, però Àlvar no se sotmeté. Jaume I feu envair el comtat d’Urgell, i el comte es refugià a Foix, on morí.