El 1527 féu la primera expedició a la Florida, juntament amb Pánfilo de Narváez, el qual naufragà (1528); s’endinsà cap a l’oest, travessà el Rio Grande i arribà fins a la costa del golf de Califòrnia, que seguí en direcció sud fins a Tenochtitlán. Tornà a Castella i organitzà (1540) una nova expedició cap al riu Paraná amb més de 400 homes, per la qual cosa Carles V el nomenà capità general, governador i adelantado del Riu de la Plata. El 1541 arribà a l’illa de Santa Catalina (Brasil), des d’on emprengué una expedició —en el curs de la qual descobrí les cascades de l’Iguaçú— cap a la ciutat d’Asunción, al Paraguai, on arribà el 1542 i des de la qual organitzà altres expedicions vers l’interior; el 1543 fundà el Puerto de los Reyes, però fracassà en la penetració al Chaco. El 1544, a conseqüència d’una revolta inspirada per Domingo Martínez de Irala, fou destituït i empresonat. Enviat a Castella (1545), després d’un llarg procés fou exiliat a Orà. Felip II l’indultà i el nomenà membre del consolat de Sevilla. Escriví una Relación... de lo acaecido en las Indias ..., coneguda per Naufragios (1542), i uns Comentarios (1555).
Document signat per Álvar Núñez Cabeza de Vaca
© Fototeca.cat
Explorador i conqueridor castellà.