Quan Yaḥyà ibn Ismā'il ibn Yaḥyà al-Qādir sortí de Toledo, l’acompanyà, en nom d’Alfons VI, a València per tal que aquell hi fos acceptat. Malgrat l’hostilitat del poble (recelós que al-Qādir lliurés la ciutat al rei castellà, com havia fet amb Toledo), acampà amb la seva mainada a Russafa i hi fou el veritable senyor (1085-86). Lluità amb Alfons VI a Zalaca (1086) i a Uclés (1108) i morí en les lluites intestines del regnat d’Urraca.