Professor a la Universitat de Porto des del 1956, és una de les personalitats més reconegudes del panorama arquitectònic europeu. El seu treball es caracteritza per una tasca projectual extremament culta i elaborada en obres de dimensió generalment reduïda. Entre les seves obres cal esmentar els habitatges de Matosinhos (1955) i el grup d’habitatges Quinta de Malagueira (1977-79). A Barcelona ha construït el Centre Meteorològic de la Vila Olímpica del Poblenou, conjuntament amb l’arquitecte català Joan Falgueras. L’any 1995 fou inaugurat el Museu d’Art Contemporani de Santiago de Compostel·la. Ha realitzat obres al barri del Chiado, a Lisboa, cremat el 1988, i al barri de Schilderswijk, a la Haia, com el conjunt d’habitatges a la Doedijnstraat (1991-93). Mostra d’una major presència internacional són també el projecte per a la fàbrica Vitra, a Weil am Rhein (1991-94), o els habitatges socials de Cadis (1989-96), així com, d’una major envergadura, els projectes realitzats a Portugal per a la biblioteca de la Universitat d’Aveiro (1988-95), l’escola d’arquitectura de Porto (1986-95), l’escola superior d’educació a Setúbal (1986-95) o el centre parroquial a Marco de Canaveses (1990-96), on es posa de manifest una major preocupació pels aspectes escultòrics de l’objecte arquitectònic. Entre les seves obres posteriors a la península Ibèrica cal esmentar les realitzades a Porto, com el pavelló portuguès a l’Expo'98 (1995-97), amb una espectacular làmina de cobriment de 65 × 58 m de formigó armat, el seu propi estudi (1993-98), compartit amb Eduardo Souto de Moura, i el Museu d’Art Contemporani —Fundació Serralves— (1991-99); el rectorat de la Universitat d’Alacant (1995-98), o la facultat de ciències de la informació de Santiago de Compostel·la (1993-99). La voluntat d’experimentació plàstica amb els materials és palesa en la seva obra escultòrica. L’any 1992 rebé el premi Pritzker i el 1997 rebé l’Iberfad, per l’església parroquial de Marco de Canavezes, i el Praemium Imperiale al Japó.