Fou professor de romanística a Friburg de Brisgòvia, Marburg i Innsbruck. Treballà molt sobre els parlars pirinencs i especialment sobre l’aragonès, al qual dedicà una important monografia ( Der hocharagonesische Dialekt , 1935) i una nodrida sèrie d’articles. S'interessà també pels parlars del Delfinat i Sardenya i, els anys d’Innsbruck, pel rètic. Des del 1927 publicà l’important suplement bibliogràfic de la Zeitschrift für romanische Philologie . El llibre Die romanischen Sprachen és el fruit de la seva labor de bibliògraf.