Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi. Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc. Fou membre de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1912), i després degà (1922). Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera. Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Col·legi d’Advocats. El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte. El 1934 fou elegit president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i és considerat com el gran promotor del Primer Congrés Jurídic Català (maig del 1936).
Entrà en política pel federalisme republicà, i, com a republicà independent, figurà a la comissió directiva de la Solidaritat Catalana (1906). Elegit diputat a corts per Terrassa (1907) en nom de la minoria solidària catalana, intervingué amb eloqüència en grans debats parlamentaris. Col·laborà a El Poble Català.
Dissolta la Solidaritat (1910), es retirà de la política activa, però des de La Publicidad, diari que a partir del 1916 s’encarregà de modernitzar en profunditat, i des d’El Liberal i El Heraldo de Madrid feu campanya a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial. Copropietari de La Publicitat, el 1929 fundà el setmanari Mirador.