Dirigí, entre d’altres, la biblioteca particular del rei Alfons XIII i cofundà l’Associació Nacional d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs, de la qual fou el primer director (1949). També dirigí l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio i la revista d’aquest centre, Bibliografía Hispana. Desenvolupà una important tasca com a director de la bilioteca del CSIC, des del 1915, organitzant, classificant i indexant els seus fons. A proposta seva, el 1943 el CSIC adquirí la biblioteca i l’arxiu personals de Francisco Rodríguez Marín, polígraf i cervantista mort aquell mateix any a Madrid. Part dels resultats del seu treball al capdavant de la biblioteca del CSIC es reuniren en la publicació Consejo Superior de Investigaciones Científicas: Biblioteca General: Índice de artículos de revistas: 1939-1949 (1952), sota la seva direcció i la de Carmen de Amaniel. Aquesta fou la seva obra més important, de gran utilitat per als investigadors. També sobre el CSIC publicà, alguns anys abans, els opuscles Realidades y esperanzas: el Consejo Superior de Investigaciones Científicas ante la enseñanza de la bibliografía: el “cursillo de bibliografía” y la primera “reunión de estudios bibliográficos” (1944) i La Biblioteca General del Consejo Superior de Investigaciones Científicas: su origen, naturaleza y organización (1949). Representà Espanya en congressos internacionals de bibliografia i publicà, a banda de les obres ressenyades, diversos articles sobre bibliografia en revistes especialitzades.