Amadeu VIII de Savoia

Fèlix V
(Chambéry, Savoia, 1383 — Ripaille, Ginebra, 7 de novembre de 1451)

Comte (1391-16) i duc (1416-40) de Savoia, fill i successor d’Amadeu VII.

L’any 1416, l’emperador Segimon I li atorgà el títol ducal, al mateix temps que li reconeixia el domini sobre la ciutat de Ginebra. L’extinció de la branca dels Savoia-Acaia (1418) posà a les seves mans els territoris d’Itàlia amb Torí com a capital, on creà la universitat, i li donà la possibilitat d’aprofitar-se de les guerres internes de França i les guerres entre els estats italians. Aquesta expansió territorial fou acompanyada de l’estructuració administrativa i legislativa, que es concretà en els Drecreta seu Statuta (1430). El 1434 deixà part del govern ducal al seu fill, Lluís I, i es retirà a Ripaille, on fundà l’orde militar dels cavallers de Sant Maurici (1434). En les controvèrsies conciliaristes fou elegit papa pel concili de Basilea amb el nom de Fèlix V. Al col·legi electoral figuraven i s’inclinaren per Amadeu Ot de Montcada, bisbe de Tortosa, Jordi de Ornos, bisbe de Vic, Pere, abat de Sant Cugat, i Bernat de Bosc, canonge de Lleida. Molts prínceps partidaris de Basilea enfront de Roma no l’acceptaren, entre els quals Alfons IV de Catalunya-Aragó, el qual, obtinguda la investidura de Nàpols de mans d’Eugeni IV, ordenà fins i tot la retirada de tots els conciliaristes de Basilea del seu regne (1443). El 1440 Amadeu renuncià totalment al ducat. Mancat d’ajut, passà a Lausana (1442) i finalment a Ginebra. Abdicà (1449), i li fou reconeguda la dignitat cardenalícia, juntament amb la legació papal perpètua pels antics territoris de la seva obediència.