ambitus
*

m
Dret romà

Intriga, suborn, etc, per a la consecució de càrrecs o funcions públics.

Per evitar-ho, fou promulgada la llei Iulia de ambitu . El jurista català Tomàs Mieres (s XV), comentant la constitució In primis siquidem ordinamus de Pere III a les corts de Perpinyà (1351), destinada a frenar les influències en el nomenament de certs càrrecs públics, considerà incursos els seus infranctors en la llei Iulia de ambitu .