ambitus

*

m

Dret romà

Servitud legal que imposava unes determinades distàncies de separació en terrenys i immobles contigus.

Afectava la construcció d’edificis ( intercapedo ), els terrenys cultivats i les vies. A l’època medieval, aquestes normes caigueren en desús, tot i la reintroducció del dret romà, i, quant als edificis, hom aplicà el dret d'atansar i l'arrambatge.