ambre

obsolet electre

m
Mineralogia i petrografia

Insecte inclòs en ambre

© Fototeca.cat

Resina fòssil de diverses coníferes (Pinus succinifera, Agathis australis, etc).

És amorf, fràgil, de duresa 2, groc de mel, vermellós i a vegades també blau o verdós, transparent o translúcid. Es troba en forma de nòduls, grans, gotes, plaques, o disseminat. Es fon a uns 300°C i es crema tot desprenent una olor agradable. Si hom el frega, s’electritza negativament. Els jaciments principals es troben en l’Oligocè inferior; es troba també en d’altres terrenys terciaris o quaternaris, però hi és al·lòcton. És abundant al N d’Alemanya, al llac de Constança i a les costes de les mars Bàltica i del Nord; hi ha també, entre d’altres, importants jaciments a Birmània i Austràlia.

A la península Ibèrica, el més important (i un dels més grans d’Europa) fou localitzat el 2008 a la localitat de Rábado (Cantàbria), i hom l’ha datat del Cretàcic. Pot contenir fòssils en inclusió, especialment insectes arborícoles, que hi queden molt ben conservats; gràcies a l’ambre hom coneix part de la fauna de petita mida del Terciari. És utilitzat per a la fabricació d’objectes d’ornamentació.