La seva vida, com la del seu germà Pietro, és gairebé desconeguda. Treballaren plegats a Florència, Assís i Siena. És autor de les taules de la Madonna di Vicolabate (1319; Museo Episcopale di Cestello, Florència), Presentació al temple (1342; Galleria degli Uffizi, Florència) i Anunciació (1344; Pinacoteca Nazionale, Siena). Conreà també la pintura al fresc a les Escenes del martiri dels franciscans i de Sant Lluís de Tolosa (1324-27; basílica de San Francesco, Siena) i Majestat (1333-35; església de Sant’ Agostino, Siena). La seva obra cabdal fou les Al·legories del bon i del mal govern (1338-40), a la Sala dels Nou del Palazzo Pubblico de Siena, la primera gran obra civil de la pintura italiana. Les aportacions més importants del seu estil són la introducció del paisatge com a protagonista únic de la pintura i la utilització de la perspectiva amb un sol punt de fuga. El seu germà Pietro Lorenzetti (Siena ~1280 — ~1348), també pintor, conservà un esperit molt més goticista en la seva obra: Políptic de l’església de Santa Maria della Pieve, a Arezzo, Davallament de la Creu (1330; capella Orsini, a l’església inferior de la basílica de Sant Francesc a Assís).
Ambrogio Lorenzetti Al·legoria del bon govern a la ciutat , de la sèrie les Al·legories del bon i el mal govern (1338-40)
© Fototeca.cat
Pintor sienès.