Mestre de capella de la capella reial de Granada fins el 1596, que passà a ocupar el mateix càrrec a la seu de València, on succeí Genís Peris. A partir del 1600 regentà la capella de la catedral de Sevilla. Les seves composicions es conserven a Granada (Veni Sponsa Christi) i a València (O lux et decus, Vidi angelum, Mortuus est Philippus Rex i una missa d’advent i una de quaresma). La seva obra obrí a València el camí al policoralisme. Lope de Vega l’esmentà juntament amb altres compositors en l'Auto del hijo pródigo.