La seva trajectòria professional s’inicià com a beneficiat de l’església de Santiago de la seva població natal, on estigué actiu com a mestre de capella el 1576. L’any 1581 fou nomenat per a aquest càrrec a la Capilla Real de Granada succeint Rodrigo de Ceballos. Després de veure’s obligat a abandonar Granada marxà a València, on el 1596 es feu càrrec del magisteri de la capella catedralícia que deixà vacant Joan Genís Peres. Poc temps després, l’any 1600, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sevilla en substitució de Francisco Guerrero.
Si bé la seva producció musical no és gaire àmplia, les prop de trenta composicions conegudes són representatives de la seva mestria i dels canvis que s’estaven produint en l’estil de la música ibèrica del final del Renaixement que, en alguns aspectes, ja apuntava cap al Barroc, especialment en l’assimilació del policoralisme. La major part de les seves obres conegudes són motets, tres lamentacions, una lliçó de difunts i una missa i s’han conservat a Granada (entre elles Veni Sponsa Christi) i també a València (entre elles O lux et decus, Vidi angelum, Mortuus est Philippus Rex, una missa d’advent i una missa de quaresma). Lope de Vega l’esmentà, juntament amb altres compositors, en l’Auto del hijo pródigo, inclòs a l’obra El peregrino en su patria (1604).
Bibliografia
- Soler García, José María: El polifonista villenense Ambrosio Cotes (1550-1603), Piles, Editorial de Música; Instituto de Estudios Alicantinos, Valencia 1979