Responen a la fórmula general A 2 B 5 (Si,Al) 8 O 2 2 (OH,F) 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K. Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations. Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations: resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical. L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen de 56°. Formen cristalls que poden ésser de dos tipus: monoclínics i ròmbics . Els monoclínics, de gran pleocroisme, donen lloc a innombrables combinacions, entre les quals cal notar: primerament, la sèrie de l' actinota o dels amfíbols que no tenen Al 2 O 3 ni Fe 2 O 3 i en la qual s’inclouen l'actinota, l'actinolita i la tremolita; són freqüents en roques metamòrfiques, especialment en esquists i altres de metamorfisme de contacte; la tremolita és abundant en les calcàries magnèsiques metamorfosades. En segon lloc, la sèrie de l'hornblenda o els amfíbols que tenen Al 2 O 3 i Fe 2 O 3 . L’hornblenda és un mineral abundant en la composició de moltes roques ígnies, tals com la diorita i l’andesita, i és mineral essencial en les roques metamòrfiques com l’amfibolita; també és abundant en roques calcàries metamorfosades per contacte i en certs sediments detrítics. En tercer lloc, la sèrie dels amfíbols sòdics, que tenen gran proporció de Na 2 O amb la possibilitat que en part sigui substituït per K 2 O; se subdivideix en dos grups més: el del glaucòfan, de poc ferro, i el de l'arfvedsonita amb ferro abundant. Aquesta es troba en roques ígnies, i la primera (glaucòfan), en roques ígnies sòdiques tals com les sienites sòdiques i rarament en les metamòrfiques. Els ròmbics són menys importants, i els formen l'antofil·lita i les seves varietats. Es troben en la natura en les roques metamòrfiques en forma de serpentina, i en alguns gneis magnèsics i esquists.
m
Mineralogia i petrografia