Manquen de closca. Tenen una gran mobilitat, que varia des de la tracció, la reptació i la marxa sobre el substrat fins a la natació lliure, uniforme o a salts, essent aquest darrer tipus molt característic del grup. Les femelles posseeixen una cambra incubadora localitzada entre la cara ventral del tòrax i un conjunt de formacions laminars dels pereopodis, anomenades oostegites. Els ous fecundats romanen en aquesta cambra durant llur desenvolupament, que pot durar fins a tres setmanes. Els amfípodes són cosmopolites i típicament marins, però han assolit les aigües continentals i fins les subterrànies. De costums fortament relacionats amb un substrat, fix o no (com en el cas dels polls de les balenes), es distribueixen des dels fons no gaire profunds als abissals, tot formant agrupaments d’una gran densitat. Són extraordinàriament voraços i consumeixen gairebé exclusivament matèria orgànica tot just morta (cadàvers d’altres crustacis, vegetals i, fins i tot, vertebrats), amb la qual cosa, a més de contribuir considerablement a la neteja dels fons, obren una via de retorn directe de l’energia reincorporant-la als nivells tròfics superiors, ja que són bona presa dels peixos. Pertanyen a aquest grup les puces de mar, les puces d’alga, els polls de les balenes i les caprel·les. Una de les espècies del grup (Chelura terebrans) perfora la fusta de les construccions navals. Les espècies que habiten les aigües subterrànies són despigmentades i cegues (Niphargus). Les espècies de Phronima habiten les túniques en forma de barrilet d’urocordats pelàgics, que han devorat prèviament. La femella de P. sedentaria cria els joves en un d’aquests habitacles, i més tard baixen tots a més profunditat. El mascle és bentònic i solament puja a la superfície en època de reproducció a cercar la femella al seu alberg abans de la posta dels ous.
m
pl
Carcinologia