amfipròtic
| amfipròtica

adj
Química

En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.

Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics. Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H+ = H2S+, o cedir-los segons HS = H+ + S-, i és, per tant, capaç d'autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H2S+ + S-, que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la solució de donadors de protons més forts que l’ió H2S+ i d’acceptadors de protons més forts que l’ió S-. Així, segons el valor numèric de la constant d’equilibri de la reacció d’autoprotòlisi, cada solvent amfipròtic diferent tindrà unes determinades propietats nivelladores o diferenciadores dels àcids o de les bases.