D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials. La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial. Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’amfiteatres paral·lels, separats per depressions, indica una regressió escalonada del front glacial, amb alternança de períodes d’estabilitat i de retrocés de la glacera. Si, altrament, la regressió és contínua, les morenes terminals, en comptes d’acumular-se en un mateix indret i formar un amfiteatre, es dipositen més o menys regularment a les zones que van restant lliures de glaç, a mesura que retrocedeix el front glacial.
m
Geomorfologia
Hidrografia