Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta. La fibra és aïllant de la calor (conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C) i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador. Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó; les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material.
Els teixits d’amiant (emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc.) són fabricats, sobretot, amb l'amiant de serpentina (crisòtil), dit més espe cialment asbest, que és industrialment la varietat més important i la més fàcil de filar a causa de la llargada i flexibilitat de les seves fibres, però la de resistència química més mediocre; el crisòtil és utilitzat també, en particular, per a la fabricació de fibrociment i per a l’obtenció de plàstics reforçats i plàstics ablatius.
Entre els amiants d’amfíbol, que són variants de l’actinota (silicat de magnesi amb calci i ferro), l'amiant blau (crocidolita) és emprat sobretot per a filtres a causa de la seva resistència química molt elevada; l'amosita és utilitzada especialment per a l’aïllament tèrmic, i la tremolita, de fibra molt curta, per a la filtració i com a càrrega per a pintures i per a termoplàstics, puix que no dóna lloc a cap degradació dels polímers. L'antofil·lita (silicat hidratat de magnesi i ferro) és emprada com a càrrega reforçant en la indústria de plàstics termoenduribles (baquelita, resines de melamina, etc) sobretot a causa de les seves excel·lents propietats elèctriques.
Els amiants són ingredients importants de diversos materials de construcció altres que el fibrociment i són també emprats com a suports de catalitzadors. La manipulació continuada d’aquests materials produeix a la llarga una malaltia professional coneguda amb el nom d'asbestosi.