Prosifica, potser a través d’altres intermediaris, una vella cançó de gesta francesa ja citada per Guerau de Cabrera i Francesc Eiximenis, al capítol 496 del Terç. L’estil i la llengua són directes i senzills. Se’n coneixen dues versions més: una de més reduïda inclosa en el Recull d’eximplis e miracles, i un fragment contingut al darrer foli del manuscrit Vega-Aguiló, que sembla independent dels anteriors.