En la breu etapa inicial que acabà el 1936, aconseguí que el perllongament de la Diagonal fins Esplugues tingués més amplària que el traçat inicial. Reprengué l’activitat el 1952 amb l’organització d’actes cívics. Els anys setanta, presidida per Josep M. Poal i Ballarín, encapçalà diverses campanyes (denúncia del projectat ‘Plan de la Ribera’, petició de soterrament del trànsit a la plaça de Lesseps, recuperació del monument al Doctor Robert). Destacà en les accions col·lectives a favor del català. El 1975 en fou elegit president Ramon Fuster i Rabés. El 1981, amb Miquel Esquirol i Clavero com a president, instituí un premi anual a la restauració d’edificis.