amiotonia congènita

hipotonia congènita benigna
malaltia d’Oppenheim
f
Patologia humana

Síndrome caracteritzada per un grup de trastorns que es donen en nens que presenten les extremitats flàccides i fluixes, amb retard per a aprendre a asseure’s i a caminar a la primera infantesa; però que més endavant milloren espontàniament i assoleixen una recuperació total o força bona.

Se'n desconeixen les causes. Hom l’anomena també malaltia d’Oppenheimer i darrerament, hipotonia congènita benigna.