A partir de les diverses concessions de caràcter financer i administratiu que el califat abbàssida es veié obligat a fer al seu exèrcit turc, anà consolidant-se el règim que hom pot anomenar dels amīr-umarā’. El califa al-Muqtādir (908-931) el concedí per primera vegada a l’eunuc Mu'nis després que aquest el salvà en la lluita pel califat que sostingué amb el seu cosí, el príncep i poeta Ibn al Mu'tazz. Mu'nis, autèntic senyor del califat, nomenà i destituí visirs i àdhuc califes durant vint-i-cinc anys, fins que el nou califa al-Qāhir, que arribà al califat gràcies a Mu'nis, el féu executar (933). Després d’ell, els qui dugueren el títol d’amīr al-umarā’ només es preocuparen de la lluita pel poder i pels recursos del tresor públic. El 945, amb la presa de Bagdad pel buwàyhida Aḥmad, anomenat Mu'izz al-Dawla, els amīr al-umarā’ foren tots buwàyhides i continuaren controlant el poder califal fins a l’arribada dels turcs seljúcides (1055).
Història