Emigrà a Israel el 1937. La seva poesia trenca amb els corrents simbolistes i heroics de la generació precedent, i introdueix en la poesia hebrea el to personal, la inquisició existencial i l’espontaneïtat. Alguns dels seus reculls poètics són: Kěḥulim wa-adumin (‘Blaus i roigs’, 1963), Qetaf (‘Bàlsam’, 1971) i Ayalà ešlaḥ otakh (‘Gasela, t'aviaré’, 1972). Li foren atorgats nombrosos premis literaris com ara el Šlonski (1961), el Bialik (1971) i el premi Israel (1981).